Blog de Literatura Universal

COMENTARI D'ÈDIP REI

 Es una obra escrita per Sofócles que inspira su temática en la mitologia griega. Su género es dramático y tiene como subgénero la tragedia. 

Es una obra que empieza con la intención de Edipo de eliminar la peste que asola la ciudad de Tebas y encontrar el motivo de ella.
Estructura interna, ya que hay planteamiento, nudo y desenlace. Toda la obra se desarrolla en un dia, en el palacio de Edipo o sus alrededores. Este fragmento esta narrado en un tono dramático, el personaje principal es Edipo y la forma de expresión es en prosa. El regristo empleado es culto.
Conclusion: En este fragmento de Edipo Rey, el protagonista, ya se ha herido los ojos con un objeto punzante que formaba parte de la vestimenta de Yocasta, y lo ha hecho para no tener que ver todos los males y desgracias que ha causado en su família puesto que ha sido esposo de su madre y padre de sus hermanos.

"Que la meva acció no ha estat la millor que jo podia realitzar, no cal que m'ho demostris ni m'hi donis la teva opinió. No sé amb quins ulls podria mirar el meu pare en arribar a l'Hades, ni la meva mare, perquè contra ells dos he comès uns actes que més que cap porten a la forca. I la visió dels fills, nascuts de qui van néixer , podia oferir-me alguna satisfacció? No, almenys per als meus ulls. Ni tampoc la ciutat, ni la fortalesa, ni les estàtues sagrades dels déus. Me n'he exclòs jo mateix, desgraciat, l'home més noble dels que ha nodrit la ciutat de Tebes, quan vaig ordenar que tothom foragités l'infame, el declarat sacríleg pels déus i pel llinatge de Laios. Podria jo, després de mostrar la meva pròpia infàmia, mirar tots aquests amb la cara ben alta? De cap manera. I si fos possible posar una barrera en el camí dels sons a les orelles, res no m'impediria de tancar el meu pobre cos per fer-lo cec i sord a tot: és agradable tenir la ment en un habitacle a recer de les desgràcies. Ai Citeró! Per què vas acollir-me? Per què no vas matar-me tan aviat com em vas rebre: així mai no hauria revelat als homes d'on van sortir? Oh Pòlib i Corint, i antics casals que em deien pairals! Amb quina bellesa farcida de brutícia em vau nodrir! Un malvat sóc, i fill de malvats! Alzinar i congost on conflueixen els camins! Vosaltres que us vau beure la meva sang en el cos del teu pare mort per les meves pròpies mans, no feu memòria dels crims que hi ha comès i dels que vaig cometre quan vaig arribar aquí? Oh noces, noces! Ens vau engendrar i després d'engendrar-nos vau fer brollar la mateixa llavor i va mostrar pares, germans i fills, tots de la mateixa sang, i esposes, a l'hora mullers i mares, i totes les obres més sòrdides que existeixen entre els homes. Però no és bo d'escoltar allò que tampoc no és bo de fer. Pels déus, amagueu-me ben de pressa fora de la ciutat, o mateu-me, o llanceu-me al mar, on mai no pogueu veure'm. Veniu, accediu a tocar un home malaurat. Obeïu-me, no temeu: els meus mals no els pot suportar ningú sinó jo."